3,2,1...

Doncs be, ja era hora...

Ha arribat el moment, després de tots els exàmens i tot, que començara un projecte que ja tenia entre mans des de fa unes setmanes però que fins avui no he pogut començar.

La veritat que aço d'escriure un blog imposa un poc, saveu? Se que potser el meu públic no serà molt nombrós, exactament jo i jo mateixa. Però el simple fet de poder escriure ja hem plena d'alegria i em lleva de tota preocupació, ja que el escriure es com un refugi per a mi.
Alhora tambe trobe que la música tambe és molt relaxant. Així que he decidit que com aquest blog és meu i per tant mane jo, tots els relats aniran acompanyats amb música, ja que pense que una simple lectura pot canviar molt amb un simple acord.
Se que serà difícil combinar aquestes dues disciplines, així que serà tot un repte per a mi.

PD: Avise: m'agraden els reptes.