La sénia fou sempre meravellosa...

I mire avui tot desolat aquella meravellosa creació. Avui mire i remire totes i cadasqun dels seus milímetres. Un a un, com si vuigueren contar alguna història amb paraules sordes, amb imatges cegues, amb textures sense tacte.
Avui mire tot mullat per la plutja un objecte materialitzat pels records. Avui mire tot mullat per les llàgrimes un ens gegant que em crida a participar de la seua feina.
Avui mire com el ahir s'en va anar i com no sabem quan i com vindra el demà. Avui mire com el temps ens maneja al seu capritx com si forem unes titelles fetes pols, acompanyades de molsa, companyes de la pols.
Avui mire com eixes titelles eren ahir la més gran admiració per tots els nois i noies del món. Avui mire com eixes mateixes titelles de la nit al matí han passat del més alt a les pròpies portes del infern.
Avui és i serà.
Avui és el dia.
Avui...


Atentament: El Rebost de les paraules...

La droga anomenada vida, et fa desvariar.

Sense rumb, tot en l'aire, sense saber on em depararà, on vol dur-me aquest nou tram, una lecció més? és aturdidor, esgotador, calfar-se el cap, quan una cosa pot resultar-te insignificant però, misteriosa, i a la vegada, gran cosa i sense sentit, ni tan sols té sentit les paraules que descriuen el sentiment d'autèntica incertesa o certesa, ja que, la mateixa inseguritat de no saber que passarà... provoca la cadena de repetides contradiccions, com he dit posteriorment: " coses insignificants però que em donen inquietud, misteri... o també, els pose l'adjectiu de coses grans, però sense sentit. Tal vegada estiga parlant una veu alocada, adolescent, que no sap ni perquè ni com és capaç d'actuar de vegades com ho fa. No ho sé. Realment, el misteri em provoca una gran atracció, m'obri les portes a la ciència, a la ciència dels descobriments, la diferència és, que els avantpassats nostres, han descobert coses materials, per evolucionar la societat, modernitzar i continuar en la fàbula de que els científics han de fer prosperar dia a dia, i ho han conseguit. Jo ja de l'època contemporània, no són ja coses materials les que pretenc o ansie per saber, doncs no, si... no vol dir que no dubte que potser ens espera un nou descobriment al món que puga canviar el que creiem, però, no és aquest tema el que ara em recorre l'esperit. És troba tot al ser misteriós que hi ha dins de nosaltres, a l'individu que ens porta a voler fer el que fem, si, sona a autèntica rallada, però, que es pot esperar de la locura, aquella que em defineix de cap a peus i a l'inversa. Estimada locura, gràcies per reinar en mi, em fas vore les coses més asentades, seré " la loca cuerda" pel capritxo de voler volar més enllà d'un destí profundament prolífic, versàtil, perfecte per totes les imperfeccions que el constitueixen.
Per trencar paraules mudes: Crhistelle