dissabte, 23 de juliol del 2011

Anarquisme literari...

Vaig passejant pel carrer, de sobte un gran graó s'em menja. M'alçe i em trobe sobre el mar. Camine, si camine sobre la seua superficie. Gire el cantó i em trobe baix una farola. De sobte veig un drac que s'acosta cap a mi i em parla. Em parla amb la veu d'un xiquet. Tanque els ulls degut a l'esglai que em provoca. Els torne a obrir i em trobe en mig del desert. Al fons em trobe una maquina de refrescos, però aquesta maquina no te l'ocpió de elegir un refresc sino de elegir roba per a ficar-se. Elegisc un camiseta de tirants i una pantalons ben curtets. De sobte comença a nevar, no em quedaven més monedes per tirar un abric. Em gele completament de cap a peus. De sobte trobe com una calentoreta a l'esquena. Estic a escasos metres del Sol. Desde aquest puc veure ma casa. Em dirigisc bussejant cap a ella. Pero estic molt cansat així que em sente en un banquet col·locat dalt de la torre de Babel. Veig un nuvol apetitós munte cap a ell amb una escala feta amb esquelets humans i em gite damun d'ell...