Perdràs el sentit del que fins aleshores pareixia una vida. Veuràs l'arc de Sant Martí amb l'escala de grisos, direm que no hi ha camí per on tornar, que sols has de tirar endavant, que les bogeries no ajuden a avançar en aquest món i que quan ets al cim les caigudes poden ser fortes fins dur-te a la dolça desesperació.
Doncs davant d'aquest rellotge de la vida, aquell rellotge del temps imperfecte, aquell que ha fet que ens coneguem, que avui t'alçes amb el peu esquerre, inclús que demà ni pugues respirar, et dic que seguir sempre el que fa la gent et crea dependència, no et deixar ser tu, sols ets un ens sense sentiments, de pensaments efimers i sense cos. Descolorir el que queda ja de la teua pàlida vida, desfer-se d'aquelles pinzellades que fa anys il·luminaven els dies més grisos i plutjosos.Serà aleshores quan el diapasó afinarà en mode menor, i poc a poc, com les gotes d'aigua es perden en el mar, tu aniràs sentint com s'evapora una vida, un cos, un conjunt de carn i ossos que mai han aprés a estimar...
"Pensa que si deixes la bambolla de sabó, no hi ha un món millor, tan sols més gran hi ha un altre món..."
