Perdràs el sentit del que fins aleshores pareixia una vida. Veuràs l'arc de Sant Martí amb l'escala de grisos, direm que no hi ha camí per on tornar, que sols has de tirar endavant, que les bogeries no ajuden a avançar en aquest món i que quan ets al cim les caigudes poden ser fortes fins dur-te a la dolça desesperació.
Serà aleshores quan el diapasó afinarà en mode menor, i poc a poc, com les gotes d'aigua es perden en el mar, tu aniràs sentint com s'evapora una vida, un cos, un conjunt de carn i ossos que mai han aprés a estimar...
"Pensa que si deixes la bambolla de sabó, no hi ha un món millor, tan sols més gran hi ha un altre món..."
Ja se't curarà l'obsessió per la mort ja...
ResponElimina