"Maravillositat Imperfecta"

Agafar la guitarra i fer-la sonar com l'instrument més divertit i marxós, tocar la percussió i percutir el ritme més ben portat, sentar-se enfront del piano i acariciar les seues tecles, component el propi repertori...dóna igual dir aquests instruments com milers més, com si parlarem de pedres precioses, inclús de col.leccionar marques de neteja, de menjar, de gasolina, etc...tan sols es tracta de saber com aprofitar i disfrutar en el que ens fa sentir realitzats. Passant del que la societat diga que és millor, perquè si férem cas sempre, mancaríem de la descobrida "llibertat" que gaudim d'aquesta, en nàixer. Tantes estructures idealitzades existeixen, que en el moment que no encaixen les idees que hi tenim al cap i sentim al cor, poden provocar-nos sensació de sofoc, inclús estrenyimen. Tot és por, no hi ha més. Però, por a que? som el que fem, el que diguem, el que sentim, també el que desitgem...dia a dia alguns desitgem deixar de sentir-nos raros o...diferents en aquest meravellós i imperfecte món. Al dir meravellós sona a ironia, ja que li segueix "imperfecció", però, sóc persona de monotonofobia, tal vegada no existisca el que acabe de dir, simplement és: no suportar la monotonia, és a dir, la varietat en tot. El que ens rodetja em permiteix el luxe de dir-ho, tot queda amb un final contrastat, "maravilla imperfecta". Al cap i al fi...de que serviria una "maravilla perfecta"? jo m'aburriria, la por no existiria i per conseqüent no valdria ninguna inventada "valentia".

Per trencar paraules mudes: Crhistelle

Silenci al pais de la corrupció...

La meua iaia em deia de nano que no acceptés mai un caramel de ningú a l'eixia de l'escola ja que mai ens podriem fiar que era. Doncs es veu que aquesta lliçó a ningu l'importa. Perque ens hem agafat ben fort a la ma de la política que ens ofereix aquest caramel. Em deixat que el seu color ens conquerixca la vista. La seva forta olor ens ha fet que ens oblidem de tot. Pero no diuen que no només es menja per la vista? Doncs a nosaltres ja no ens queden ulls per poder degustar totes les mentires del que estan formats aquestos caramels.
Tasteu-lo. Tasteu-lo vinga no tingueu por. No es reprimiu a disfrutar d'aquest, que possiblement siga l'ultim que ens mengem per aquest ens crearà un dolor de panxa que mai més podrem menjar. Deixeu que es faça més gran aquest caramel i agafeu la ma amb més força que voreu on acabarem. Jo ja estic fart de menjar d'aquest caramel de mentires...
Que de quin sabor és aquest caramel? Doncs de Corrupció...

Contradicció...

Si tinguérem que explorar el sentit del que pensem, tal vegada ens trobàvem en el pitjor laberint construït mai. És necessari "tindres les coses clares" per poder elegir, o, això diuen...però, després tenim la immensa capacitat d'automarejar-nos, contradir-nos.. i es que, la claretat és signe d'ignorància, signe de tancar altres portes per centrar-se tan sols en unes i expandir-nos entre aquestes, per no acabar més bojos del compte, i així i tot, hi estem sempre inventant i formulant millonades de preguntes que la humanitat desitja respondre. Parlem d'humans, sempre que definim qualsevol cosa, però si mirem més enllà del egoísme propi , ens trobem en els pacients, tranquils i silenciosos arbres i als sers vivents que desperten i trenquen el silenci vegetal, els animals.
La contradicció que podem arribar a prolongar pot ser infinita, o posar-li punt i final a tot el que diem. Però, agafarem un altre tema per davant i es recordarà el círcul viciós reproduïnt-se de nou: actuar, després de "suposadament" haver pensat... , seguidament, preguntar-nos un per què? i moltes coses més... i com no, hipòtesis per descartar i altres suspeses als núvols sense tindre mai el seu vertader fi, més que l'interpretat per suposats "experts". De vegades perdem el sentit del que diem, ja que acumulades idees, poden provocar catàstrofe quan volen ixir a la llum, però, em de saber guardar unes quantes a la foscor interior, per un altre dia, posar-les sobre la taula tocant fusta. Amb sentit o no, cada dia escrivim el que pensem, encara que es base en sentiments impulsius revelats amb el vel protector de paraules secundàries per dir, les principals, però dir"paraules escrites" no implica paper i llapis, o, teclat i pantalla, tan sols vida, necessitat i sentiment d'escriptor.

Per trencar paraules mudes: Crhistelle

Hipocresia...

Hi han diversos tipus d'enganyar a les persones: Un d'ells és donant esperances i aparentar una cosa que no som. Unes altres és fer accions que ens donen a coneixer involuntariament. També están les que et tens que creure tu abans per a que facen el seu efecte.
Les meues preferides són les promeses. Creieu que les promeses existeixen?
Ningú, ningú pot prometre cap cosa sense amagar una mentira al seu darrere. Creguem que per després per endur-nos el mèrit tota acció nostra queda excusada com si res. Doncs no, no és així. O preferiu preguntar-li al nostre amic el senyor president dels EEUU com interpeta ell aixó de guanyar un premi Nobel de la Pau i solucionar els asumptes matant a persones. Ell coneixerà ben be el significat de "Ojo por ojo, diente por diente"

Atentament: El rebost...