dissabte, 22 d’octubre del 2011

Les dues cares del mirall...

I et coloques be el monyo, t'arregles qualsevol cosa extranya que hi veges al teu aspecte. El mirall sols es dedica a dir-te el que tu vols vorer. El que vols que la gent et diga. Ell no et menteix, sols oculta el que no vols saber. Ell no opina, únicament et mostra com et veus tu. Però com saps cert que ho diu deveres? Com saps que el que tu vols que vegen de tu és el que en realitat t'agradaria? L'espill et desitja per aquesta rao no et durà mai la contraria. Aquest ENS actua com una mena de llit que amortigua la caiguda quan et topes amb la veritat, quan te n'adones que el conte ja va acabar fa prou de temps però tu no vas voler pronunciar el punt i final, quan decideixes que l'única dependència que hi existieix, ha existit i existirà serà la teua amb tu mateix. Doncs ja està be de deixar-nos d'influenciar pel mirall de la societat. Per aquest mirall transparent que sols ens mostra com volen la resta que aperentem. Aquest mirall ple de traicions, falsetats, suposades amistats i ambició, sobretot ambició. Set anys de mala sort hi diu la gent que portarà aquell que trenque un mirall, doncs desgraciada de la meua vida que tindré, perquè el meu ja ha quedat tot desintegrat...