Cloc els ulls i me'l fot...

Com esperar un tren a l'estació junt amb la paciència, jo espere trobar l'amor al darrere d'una flor.
Com si de narrar l'Odisea d'Homer, jo escric com s'alça el món cada matí i es gita a l'espera de nous reptes que els presenta el demà.
Al igual que el fill del forner, Vicent Andrés Estellés, que disfruta amb el plaer d'un pimentó torrat, no massa torrat, que el desgracia, jo taste l'aire que m'envolta i disfrute del plaer que creen els petits detalls que ens dona la vida.
Igual que els quadres del gran Sorolla, intente captar els colors de la naturalesa, interpretar el seu misatge i fer una mica més especial el simple verd que ens mostren els arbres o aquell roig passió d'una rosa.

Avui vull escriure, vull pintar, vull composar, vull interpretar la meua realitat, desfigurar el que veuen els meus ulls, allunyar-me del que sembla corrent, semblar un boig.
Vull sentir la lleugeresa d'una ploma lliscant per un pergamí, sentir la relaxació d'un acord després d'una disonància, crear l'esència perfecta, aquella que ajude a descobrir-me i que em marque el camí.

Anotacions de la luxuria...

I de sobte, mire el teu rostre, aquelles dos llunes que tens com a ulls brillaven eixa nit com si no hi hagués demà. Aquella mirada que m'enamorà el primer dia que em vaig sentir persona, que tu em feres sentir important, que trobara alguna cosa per la que lluitar.
Els teus cabells, arrels de la bellessa, fils daurats que encisen qualsevol ésser que hi haja al voltant. Aquells cabells que van esciure mil i una nits de passió, i que s'enredren amb els meus dits.

Tot seguit, recorrec amb la meua mirada, com si d'un nen descobrint el món es tractara, tot el teu rostre fins aplegar als teus llavis. Aquelles dos porcions de pura materia roja, com el foc ardent que encen la meua passió i l'escampa per totes les parts del meu cos.
Un cos que desitga ser consumit pel teu plaer, que demana a crits el roçament de la teua pell, arrelar amb els teus sentiments, sentir com, almenys per una nit cos i alma teua s'han concentrat en segons orgàsmics, adrenalínics...

I de sobte mire el teu rostre i no hi veig més que la meua vida tancada al teu dintre...