Cloc els ulls i me'l fot...

Com esperar un tren a l'estació junt amb la paciència, jo espere trobar l'amor al darrere d'una flor.
Com si de narrar l'Odisea d'Homer, jo escric com s'alça el món cada matí i es gita a l'espera de nous reptes que els presenta el demà.
Al igual que el fill del forner, Vicent Andrés Estellés, que disfruta amb el plaer d'un pimentó torrat, no massa torrat, que el desgracia, jo taste l'aire que m'envolta i disfrute del plaer que creen els petits detalls que ens dona la vida.
Igual que els quadres del gran Sorolla, intente captar els colors de la naturalesa, interpretar el seu misatge i fer una mica més especial el simple verd que ens mostren els arbres o aquell roig passió d'una rosa.

Avui vull escriure, vull pintar, vull composar, vull interpretar la meua realitat, desfigurar el que veuen els meus ulls, allunyar-me del que sembla corrent, semblar un boig.
Vull sentir la lleugeresa d'una ploma lliscant per un pergamí, sentir la relaxació d'un acord després d'una disonància, crear l'esència perfecta, aquella que ajude a descobrir-me i que em marque el camí.