La sénia fou sempre meravellosa...

I mire avui tot desolat aquella meravellosa creació. Avui mire i remire totes i cadasqun dels seus milímetres. Un a un, com si vuigueren contar alguna història amb paraules sordes, amb imatges cegues, amb textures sense tacte.
Avui mire tot mullat per la plutja un objecte materialitzat pels records. Avui mire tot mullat per les llàgrimes un ens gegant que em crida a participar de la seua feina.
Avui mire com el ahir s'en va anar i com no sabem quan i com vindra el demà. Avui mire com el temps ens maneja al seu capritx com si forem unes titelles fetes pols, acompanyades de molsa, companyes de la pols.
Avui mire com eixes titelles eren ahir la més gran admiració per tots els nois i noies del món. Avui mire com eixes mateixes titelles de la nit al matí han passat del més alt a les pròpies portes del infern.
Avui és i serà.
Avui és el dia.
Avui...


Atentament: El Rebost de les paraules...