Fum, Fum, Fum...

Poc a poc els rajos del Sol de bon matí entraven entre les reixelles de les persianes i invadien la meua cara. La foscor deixava pas a la llum de l'aurora. Lentament començava a despertar-me. Aquella nit no havia pogut dormir gens, ja que els nervis em desvelavem cada dos per tres. "Quina emoció! Demà anem a muntar l'arbre de nadal..." pensava jo. Aleshores m'imaginava la missió que tenia aquell arbre de nadal. Seria el que ens alegraria totes les festes. L'encarregat de que el pare Noel i els tres Reixos d'Orient no s'equivocaren alhora de dur-me tots els joguets que els he demanat. "Podran carregar-los tots?", pensava també.
Ma mare trucà a la porta per veure si encara hi era dormint. Jo li vaig dir que ja estava desperta, aleshores entrà amb una safata amb el meu desdejuni. M'havia preparat unes torrades amb mantega i melmelada de fressa, que sap que es la meua preferida. També hi eren acompanyades amb una gran tassa de llet. M'el vaig prendre el més ràpid possible i després em vaig alçar del llit.
Ja una vegada canviada i arreglada vaig baixar al saló. Allí hi era la gran caixa que amagava la sorpresa. L'arbre d'aquell any era completament nou. Les ganes que tenia en aquell moment no és podien explicar amb paraules. Tenia ganes de ficar la primera llumeneta la primera bola. El meu pare entrà al saló i es disposà a traure'l de la caixa. Que il·lusió! L'arbre era dues vegades com jo, el de l'any passat m'enrecorde que amb el braç estirat arribava a la punteta pero aquest any era impossible. Vam traure les llumenetes de la bossa, que com sempre estaven en un nuc quasi impossible de desfer. Vam trigar una mitja hora en desfer-lo tot (bé, en he dit "vam", però va ser mon pare el que el a desfer tot). Mon pare començà a ficar les llumenetes de dalt del tot ja que per a mi era impossible ficar-les (estic segura que algun dia podré). Ja quan hi era per la meua altura em donà el relleu i vaig continuar pegant-li voltes a l'arbre per tal de que no es quedara cap racó de l'arbre sense una llumeneta.
Ja ficades les llumenetes arribà el torn de les boles de nadal. Degunt al canvi de grandaria de l'arbre també vam tindre que comprar el doble de boles que l'any passat. Reconec que ma mare te bon gust per a triar les boles de nada. Hi han de tots els colors (sempre en tons morats i purpures, que són els colors que ensagraden a mi i a ma mare) i curiosament també de totes les formes: estreles, triangles, espirals... La meua preferida és una d'un color morat claret amb forma de piramide, envoltant-la una filera de pedretes brillants que semblaven diamants de veritat. El criteri que vam utilitzar enguany per penjar les voles de nadal fou que estigueren colocades de més fosques a mes clares conforme més amunt estigueren. Aixina donaria un efecte simbòlic en el qual preteniem formar com un camí cap a l'estrela que vigilaria tota la població de boles des del punt més alt de tot l'arbre.
Ja colocada l'estrela ens n'anarem a dinar. Aquell dia dinavem en ca l'avia.