Resorgir de les nostres cendres...

Quan ja ens trobem al final del clot. Quan trobem la foscar més inmensa. Quan en mirem a l'espill i vegem sols carn i ossos, i no a la persona que nosaltres coneguem. Quan mirem els núvols i no veiem ninguna forma en especial. Quan ens trobem encadenats a una caira de ferro, plena de sofriment, d'angoixa... Quan els dies de Sol ens pareguen un dia més. Quan la nostra vida no trobe sentit. Quan la mort vinga a per nosaltres. Quan passen totes aquestes coses ja no tindrem res a fer. Mentre no ocorreguen sempre podrem salvar-nos de la nostra perdició. Resorgir de les nostres cendres.
Podrem en aquest cas ser els senyors de la nostra vida. Manar nosaltres d'aquesta. Crearem nosaltres el nostre destí, la nostra història. Nosaltres l'alimentarem. Nosaltres la consumirem. Nosaltres ens la llevarem...

Atentament: El Rebost...