I els petals consumits per l'oblit...

I a la llum de la farola jo et veia poc a poc apropar-te, i la meva luxuria es despertava, i em sentia al propi paradís. El musol donava a coneixer la seua enveja, Les estreles observaven amb recel. Passeig amb barca, a vora la mar, dos amants en l'última fila d'un cine, una senia que girava sense destí, un llit ple de pètals de rosa, fer l'amor en un oasi de silenci... Podria enumerar tot allò que viuriem eixa nit. Podria descriure a la perfecció tots els instants. Podria deixar endur-me per la passió, per el desig, per la teua bellesa... Hem saludares, i la nit es feu petita, intima, confident dels nostres secrets, espectadora del nostre amor. La lluna acompanyava cada caricia teua, el seu reflexe s'obserbava als teus ulls. Un matí sol, un llit sense llenguatge, un desdejuni per a dos, un despertador sense sonar, el primer raig de Sol... Em pararia a pensar i no voldria, em negaria a acceptar la fi nostra, ens amagariem per sempre de tots.
Rellotges parats, cadenes trencades, coloms al vol i una infinitat de fulls en blanc per a escriure la nostra història, el nostre conte, el nostre amor...