Imaginació deien que hi tenia. Vivia amb ella cada instant. S'imaginava totes les formes que tenia de viure. Li donava classes a la pròpia imaginació. Era una cosa present a ella i a tots nosaltres. Doncs jo no m'imagine ara mateixa un 22 de novembre sense tu, sense el teu calor, sense la teua alegria, sense la teua tristessa, sense allò que ha creat una nova persona en mi.
Una persona que gracies a tu a aprés a respectar als demés, a ser un més de tu.
Gràcies a tu, gràcies a que hem comprens, gràcies a la teua paciència, gràcies, gràcies, gràcies...
Encara recorde a la perfecció el primer dia que et vaig sentir al meu interior, el dia et vaig interpretar per primera vegada.
Tu tambe ho recordes veritat? aquell dia sigué meravellós.
La gent no compren, et menosprècia, fins al punt que et tira per terra. Segur que si et conegueren com jo et conec no farien el mateix.
Els dos sabem perfectament que el nostre cami junts no ha sigut gens fàcil. També sabem que encara ens queda molt que lluitar i molt que viure junts.
Saps que t'estime.
Saps que sempre estaré amb tu i tu amb mi.
Saps que si no fora així jo em moriria en aquest mateix moment.
Saps que si no havera sigut per aquell dia jo no seria el mateix.
Saps que m'has ajudat a canviar.
Saps que no dubtaria a tornar a aquell dia i repetir-te tantes vegades com fora necessari.
Saps que em fas falta.
Saps el que ningú sap.
Saps...
Saps què? GRÀCIES!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada