I descobrir-te mai ve mal...

Podia descriure'm de de mil maneres. Podria dir que soc una persona fàcil de establir conversa, que de vegades clave la pota sense adonar-me, que odie els silencis incomodes. Podria acceptar que trobe millor els conversacions sense cap sentit, que m'agrada començar a dibuixar i perdre la finalitat del dibuix. M'agrada improvisar, pero al mateix temps asajar conversacions que s'em puguen presentar en algun moment. M'agrada muntar el volum de la música fins que no puga sentir ni la meua respiració. M'encanta quedarme en blanc i tornar a agafar-me a una conversació a mitges sense saber tot l'anterior dit. M'agrada que tot estiga al seu lloc, encara que per a ser desordenat no em guanya ningu. Em passaria mil hores trobant defectes a tot el que faig, encara que al mateix temps em trobe satisfet fàcilment.
Sempre comence a caminar amb el peu dret, no puc presumir de ser amic de l'equilibri i les activitats físiques em ridiculitzen més encara. M'agrada crear i que reconeguen les meues creacions. La musica la tinc sempre dins per a respirar. M'agrada sentir com poc a poc es clava al meu interior i em crea plaer. M'agrada descobrir per error coses noves que m'enamoren. Tres deus existeixen a la meua vida: Tchaivkovsky, Dalí i Tim Burton.
Sempre he sigut molt maniàtic amb la meua aparença encara que opina que és el que menys deuria influir...
Podria descriur'm de mil maneres. Em miraria i em tornaria a mirar al mirall cada dos per tres i trobaria cada vegada alguna cosa nova de mi...
Diuen que uno mateix és l'unic que es coneix a la perfecció... pero deixarem al destí que deixe o no que ens acabem de coneixer... tal vegada tenim por d'acceptar la veritat...