Memòries de la Toscana

Souvenir de Florència

Recordo aquell matí assolellat a la meva habitació de l'hotel. Unes magdalenes d'un to daurat acompanyades d'una tassa de xocolata ben calenta per començar aquell dia que canviaria la meva vida inesperadament.

A les dotze del matí em trobava davant la Piazza della Signoria quan vaig ensopegar amb alguna cosa que interrompia el meu camí. Vaig anar a cridar per la mala educació d'aquella persona, quan de sobte la bellesa d'aquella noia va fer que els meus crits es tornessin muts. Aquell rostre divinitzat. Cabells color mel de cirerer amb un floc pèl-roig a l'altura de l'orella dreta. Els seus ulls d'un color gris fosc amb taques morades al voltant de la pupil · la. Unes faccions dignes del millor escultor diví. Però el que em va acabar d'enamorar d'aquella jove va ser el seu accent francès.

Com venia sent habitual en el meu caràcter vaig fer un ridícul impressionant davant la jove, ja que per un minut em vaig quedar callat. Ella em parlava però estava tan atònit per la seva bellesa que era com si les meues orelles s'haguessin comprimit i no passés cap so per elles.

Guiat per la vergonya me'n vaig anar corrent d'aquella plaça. Els dies següents sortia al carrer amb l'esperança de tornar a veure-la. Però, voldria ella tornar a veure l'home covard que el dia anterior havia fugit d'ella? Passejava pels diferents monuments de la ciutat, en ells buscava amb la meva mirada a la jove, però la batalla es meus esperances acabava perdent-se.

Pobre de mi que un dia, creient haver distingit entre la multitud d'aquella gran ciutat, la vaig seguir per tots aquells carrerons del centre històric de Florència, seguint el seu llarg cabell onejat pel vent d'aquell matí assolellat. Aquell caminar tan elegant que la caracteritzava. Recordo cada gambada seva, aquells talons color salmó que pegaven cops ferms contra la terra com si de disputar una batalla es tractés. Jo eclipsat per la seva figura continuava corrent, ensopegant amb tots aquells llambordes col · locats en terra que semblava que no volguessin que em trobés amb aquella jove de nou.

I així va ser com van complir la seva missió. Vaig ensopegar amb un d'ells. Maleïda la meva sort que després disputar-me amb el meu equilibri sobre aquell carrer, vaig perdre el contacte visual amb la jove. A partir d'aquest punt va ser quan els meus esperances es van agafar les vacances de la seva vida, i igual que un nen a qui no se li concedeix el que demana, em vaig tornar a l'hotel on m'esperava un llit buit i una llibreta en blanc en la qual apuntar les meves desgràcies.

Ja un dia abans de marxar a Pisa, assegut a les escales de l'entrada de l'hotel i esperant al taxi que em portaria, vaig començar a sentir una veu angelical amb un subtil accent francès. El meu món, llavors petit, es va expandir el que equival a un univers infinit. Era la veu de la jove. Vaig sentir que venia d'una finestra de la vorera de davant. Tot decidit vaig creuar el carrer, vaig tocar al timbre que coincidia amb la finestra i vaig esperar resposta. Des del carrer sentia com s'acostava algú a la porta ja que aquell parquet feia molt soroll. Seguidament el pany va començar a fer soroll. El meu cor anava a mil. Per fi havia trobat a la jove. Pensava disculpar-me amb el meu vulgar francès après dos estius abans.

Va ser sorpresa la meva que va aparèixer una figura masculina després de la porta. Vaig pensar que seria el seu pare per l'edat que aparentava, i altres trets que presentava. Vaig preguntar per la jove que havia sentit. L'home, una mica deixat i vestit amb batí, em va prendre de boig. Jo no comprenia perquè. Va ser llavors quan darrere d'ell, sobre el moble de l'entrada de la casa vaig poder veure el que buscava. La jove, però en una fotografia de la caràtula d'un CD. Llavors vaig caure en que la noia amb la que m'havia ensopegat era una cantant famosa francesa. En aquell moment em vaig posar vermell com un tomaquet, en la meva vida m'havia sentit més insignificant davant d'una situació.

Vaig decidir que aconseguiria un disc d'ella costés el que costés. Més que res per portar-me algun souvenir de Florència.