Quadern del plaer...

No hi havia a la terra dos amants com aquells, passaven vesprades als racons més solitaris i oblidats del món. Tenien un amor salvatge, tant era, que el calor del Sol es veia reduït pel seu fervor.
Aquella vesprada el vent es trobava furiós, gotes d'aigua venien per allà darrere les montanyes. Fou tal la rapidesa de la plutja que els dos amants començaren a mullar-se. La plutja acariciava els seus cosos com si fora còmplice del seu plaer secret.

Les primeres gotes d'aigua caien lentament des dels caps, humitejant la camisola de la noia, que s'apegava als seus muscles com una segona pell. Els dos es miraven llargament i la tronada començà amb tota la seua força. Corregueren cap a la caseta i tancaren la porta.

Ell mirà les galtes de la noia, sonrrossades en aquell moment per l'esforç d'haver corregut. Els monyo a caragols esvalotat damunt dels seus muscles nuets. Ella sabia que en eixe moment no havia de tenir por per obrir el seu cor i amb delicadesa acaricià el pèl del noi sentint la frescor de l'aigua en la pell. El jove colocà una mà forta i segura a la seua esquena i la va empènyer contra ell però sense aplegar a besar-la i els seus ulls s'ompliren de llàgrimes. Començà a recorrer el cos de l'única dona que havia estimat.
anava saborejant amb els seus llavis cada racó de la figura de la noia com si no hi hagués demà per a poder viure.
La jove deixà el seu cos a l'atzar de l'amor i es sentí com si fora l'aigua d'un riu on les roques que s'iterpossaven eren les mans del noi que l'empressonaven al plaer i li provocaven la mateixa bogeria.

Els dos eren un riu turbulent que els submergia i els tornava a alçar de la superficie, l'aigua continuava fluint dins i fora d'ella i travessava la seua pell. Les caricies començaren a calmar-se i el noi enfonsà el seu rostre en el coll de la jove perfumat pel plaer, i la besà i la tornà a besar; i ella pensà que si el món deixava d'existir en eixe moment es sentiría indiferent, perquè no hi havia més perfecció que la d'aquell moment.
Ella apretà el seu cos ardent i ell la protegí amb les seues mans, acunant-la com una xiqueta, besant-li les parpelles i depositant els seus llavis sota els els seus cabells.

Passaven les hores i sols hi havia l'aire a la terra. Sols hi era aire de passió.

Sols eren ells dos...